Després de la publicació del darrer número —el vuitè de la nostra història—, en què ad qui ríem el compromís amb els nostres lectors habituals, i amb d’altres que s’hi van afegint, d’encetar una nova sin-gladura, teniu a les mans un altre número de DELEBRE, La revista de les Terres de l’Ebre. Continuem, doncs, apropant les nostres Terres a la resta de Catalunya i, com aquell qui diu, a mig món, gràcies a les traduccions al castellà i a l’anglès.En aquesta ocasió, el menú que us presentem és del tot apetitós, com no podia ser d’una altra manera, perquè en gaudiu durant les darreres setmanes de primavera. D’entrant, us oferim la visita a un poble desconegut —històrica-ment i culturalment parlant— de la Ribera d’Ebre: Ascó. I ho fem de la mà de Jordi Ferrús, un dels deixebles del millor cicerone que ha tingut aquesta vila, del màxim ambaixador i coneixedor de les vicissituds històriques del municipi i de totes les Terres de l’Ebre: el ja desapare-gut Carmel Biarnès, autòcton cronista, escriptor, fotògraf i historia-dor de moros i moriscos.De primer plat, la nostra tradicional ruta, que en aquesta ocasió ve adobada per la figura del pintor Picasso i el seu amic Pallarès, els quals, amb un text d’en Palau i Fabre introduït per Àlex Cervera, ens fan degustar els primers detalls de la visita del pintor a Horta de Sant Joan i als Ports: “Tot el que sé ho he après a Horta”, va dir. Ignasi Blanch, roquetenc i barceloní d’adopció, il·lustra aquesta ruta.De segon, l’apartat de identidad, amanit amb la figura popular d’Agustinet lo Nostre, cantador del folklore del territori, nascut en ple cor del Delta, la Cava, i resident actualment a Amposta, capital del Montsià. Agustinet va popularitzar les cançons del “Carrilet” i del “Delta del Ebro precioso”, i ho va fer sense gaires mitjans. Ell, junta-ment amb lo Canalero, Teixidó, Perot, lo Casat i Boca de Bou, entre d’altres, representa el patrimoni de la cançó tradicional de les Terres de l’Ebre. De la seva personalitat en són fidels hereus els Quicos, i és precisament Artur Gaya qui ens fa assaborir tan suculenta proposta.Finalment, per postres, l’apunt gastronòmic, el de cuina i cultu-ra, que ens ve assaonat per uns quants polsims de sal, muntanyes i muntanyes blanques de sal, ja que al braç dret del Delta es troben les Salines de la Trinitat, unes de les més antigues. I tot, servit pels germans Josefina i Lluc Beltran i Beltran, que ens ofereixen un recor-regut històric al llarg dels esdeveniments d’aquestes salines.Esperem que assaboriu amb delit cadascuna de les nostres pro-postes, que han estat elaborades amb l’exquisitat i rigor dels xefs de la casa. Bon profit!